
L’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron es va fundar el 1994 com a part del projecte per impulsar la recerca biomèdica vinculada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Vuit dels serveis de l’hospital es troben entre els 100 millors del món, com els serveis d'endocrinologia o d'oncologia. El VHIR està integrat dins la Universitat Autònoma de Barcelona. Acull més de 2.609 professionals, entre investigadors, clínics, tècnics, gestors i estudiants, distribuïts en 72 grups de recerca de vuit grans àrees temàtiques: oncologia, neurociències, malalties infeccioses, malalties cardiovasculars, medicina regenerativa, inflamació i immunologia, nutrició i metabolisme, i salut maternofetal.
El VHIR acull 2.609 professionals en 72 grups de recerca
de 8 grans àrees temàtiques
— VHIR
El VHIR afronta els reptes futurs amb una aposta per la medicina personalitzada, l’ús de la intel·ligència artificial i l’aplicació de la bioinformàtica per entendre millor les malalties i oferir tractaments a mida. Es consolida així com un dels centres d’investigació translacional més importants d’Europa, combinant recerca clínica massiva, transferència tecnològica, lideratge en innovació biomèdica i impacte real en la salut pública.

El VHIR ha consolidat el seu lideratge en l’estudi de malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi múltiple, l'epilèpsia o els accidents cerebrovasculars. És rellevant destacar la seva participació en el major estudi internacional realitzat sobre genètica de l’ictus isquèmic, amb la col·laboració de més de 38.000 pacients i 400.000 controls. Aquest estudi ha permès identificar un gen implicat en el desenvolupament d'aquesta patologia, aportant noves perspectives per al seu diagnòstic i tractament.
A més, Vall d’Hebron és una referència internacional en la lluita contra el càncer, especialment en el desenvolupament de teràpies personalitzades i immunoteràpies. El Vall d’Hebron Institute of Oncology és reconegut per la seva recerca puntera en immunoteràpia i medicina de precisió, especialment en càncers de mama, pulmó, còlon i tumors pediàtrics. Investigadors del VHIR i del VHIO han desenvolupat una eina predictiva basada en l’intel·ligència artificial, que estima la mortalitat a 90 dies en pacients amb càncer metastàtic, ajudant a personalitzar els tractaments i millorar la qualitat de vida.
D'altra banda, una part fonamental de la recerca del VHIR se centra en malalties rares, de les quals moltes tenen una base genètica. Gràcies a la seva experiència en seqüenciació genòmica, s'han identificat mutacions causants de malalties com la distròfia muscular, les neuropaties hereditàries i trastorns metabòlics congènits. El centre és referència en diagnòstic i teràpia gènica, participant en projectes europeus per avançar en la medicina de precisió per a aquestes patologies.
El VHIR publica anualment més de 1.500 articles científics
i lidera múltiples assaigs clínics internacionals
— VHIR
Una de les grans fortaleses del VHIR és el seu enfocament translacional. L’estreta col·laboració entre metges i investigadors permet que els avenços en biologia molecular, genètica, farmacologia o immunologia arribin de manera ràpida a la clínica. En aquest sentit, l’Institut disposa d’una unitat pròpia de transferència de coneixement i innovació, que gestiona patents, contractes de col·laboració amb la indústria i promoció de spin-offs. Gràcies a aquest suport, el VHIR és el centre hospitalari amb més spin-offs biomèdiques a l'Estat espanyol, 14 en total.


