-2-2.jpg "l'Hospital de la Santa Creu")
El maig de 1348, un vaixell procedent de Gènova va atracar a la ciutat, amb la major part de la tripulació amuntegada als cellers, malalta de la pesta negra, a causa del contacte amb les rates infectades. En aquells temps, els vaixells venecians i genovesos que arribaven a port per descarregar les seves mercaderies es van convertir, sense saber-ho, en els principals transmissors de malalties. La naturalesa de la transmissió de la pesta negra, conjuntament amb la manca de coneixement mèdic i les pèssimes condicions higièniques de l'època, van crear l'escenari perfecte per a una pandèmia sense precedents. Primer van començar a morir els estibadors, i després, l'epidèmia va devastar la resta de la població. Segons algunes fonts, en només tres mesos, es va emportar el 50% dels barcelonins, encara que és pràcticament impossible disposar d'un recompte fiable.
Les ciutats perden els seus habitants,
i allà on abans hi havia vida, ara només resta el silenci
— Ramon Muntaner
La pesta negra de 1348 va deixar una empremta profunda a Barcelona, no només en termes demogràfics i socials, sinó també en alguns dels edificis i institucions que van sorgir o es van transformar com a resposta a aquesta crisi devastadora. En aquells temps, Barcelona tenia sis hospitals fundats entre els segles XII i XIV per estaments eclesials, i regits pel bisbat. L'1 de febrer de 1401, el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acordaren unificar-los en un de sol fora muralles, amb l'objectiu de centralitzar i millorar l'atenció mèdica a la ciutat, que havia quedat fragmentada i debilitada per les successives epidèmies. Així va néixer l'Hospital de la Santa Creu, al barri del Raval.
Aquest hospital fou l'únic de la ciutat durant cinc segles fins que, a finals del segle XIX, esdevingué insuficient a causa del gran augment de la població barcelonina. A més, les noves tendències higienistes determinaven que els hospitals havien d'estar fora dels nuclis urbans, de manera que es decidí traslladar-lo a un emplaçament del nou Eixample, al cap de l'actual Avinguda Gaudí. D'aquesta manera, el 1930 es va inaugurar el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va ser l'encarregat de donar forma al projecte, que es va convertir en l'edifici civil més rellevant del modernisme català.
Amb el temps, Barcelona s'ha convertit en una referència en l’àmbit de la salut, gràcies a diversos centres de recerca i quatre grans hospitals universitaris: Sant Pau, el Clínic, Vall d’Hebron i l’Hospital del Mar. La ciutat s’ha consolidat així com un dels pols més rellevants de recerca biomèdica a Europa, amb un ecosistema dinàmic i innovador que combina excel·lència científica, infraestructures de primer nivell i una intensa col·laboració entre institucions públiques, universitats, hospitals i empreses privades. Aquesta confluència fa que la recerca biomèdica no només sigui clau per al desenvolupament del coneixement científic, sinó també per a la millora directa de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
