La Universitat Oberta de Catalunya va néixer l’any 1994 com la primera universitat del món concebuda íntegrament a Internet. El seu naixement va marcar un abans i un després en la història de l’educació superior, anticipant molts dels reptes i oportunitats de l’era digital que avui són una realitat quotidiana. En un context marcat per l’eclosió de les tecnologies digitals o l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, va esdevenir una iniciativa pionera en l'aplicació d'aquestes tecnologies en l’àmbit universitari. Així, els estudiants podien connectar-se a un campus virtual que centralitzava tots els recursos acadèmics, les activitats i la interacció amb professors i companys.
Aquesta aposta per la flexibilitat i l’autonomia va suposar un canvi de paradigma en la manera d’entendre la formació universitària. El model trencava amb la tradició presencial de l’ensenyament superior, i obria les portes a una nova manera d’aprendre, més flexible, personalitzada i accessible, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’aprenentatge sense haver d'assistir a classes presencials. D'aquesta manera, la UOC va fer possible que milers de persones poguessin accedir a estudis universitaris, independentment de la seva ubicació geogràfica, les seves responsabilitats laborals o familiars, o la seva edat, fet que representava un salt qualitatiu en l’equitat educativa, especialment per a col·lectius que tradicionalment tenien més dificultats per cursar estudis presencials. La UOC es va convertir en una institució de referència, no només a Catalunya, sinó també a escala internacional, un exemple de com la digitalització podia democratitzar el coneixement.
El 89% dels estudiants de la UOC estudien i alhora treballen
— Universitat Oberta de Catalunya
Amb més de 90.400 estudiants en tots els seus programes —graus, màsters, doctorats i cursos de formació permanent— i una oferta educativa àmplia i diversa, la UOC és avui una plataforma d’oportunitats per a persones de tot el món. La UOC té estudiants de 132 països diferents, cosa que la fa altament internacionalitzada. També col·labora amb universitats d'altres països, especialment d'Amèrica Llatina, on ha tingut un impacte notable en la formació de docents i el desenvolupament de models híbrids d’educació superior.
9 de cada 10 graduats de la UOC treballen
tres anys després d’acabar els estudis
— Universitat Oberta de Catalunya
A més, la UOC estableix sinègies amb empreses i institucions per fomentar la transformació digital i l’emprenedoria. A través d’iniciatives com el hub SpinUOC, promou la creació de projectes d’impacte social i econòmic. Alguns d’aquests han derivat en empreses emergents, productes digitals o serveis innovadors, especialment en sectors com el disseny interactiu, les humanitats digitals o la intel·ligència artificial. L’àrea de eHealth Center ha desenvolupat projectes d’investigació sobre salut digital, monitoratge remot de pacients, intervencions psicològiques en línia i promoció del benestar. Aquest sector és clau en una època en què la salut i la tecnologia estan cada vegada més interconnectades. També destaca el treball interdisciplinari entre psicòlegs, infermers, enginyers i especialistes en dades, que desenvolupen plataformes per a la prevenció de l’estrès, la millora de la salut mental o el seguiment de malalties cròniques mitjançant apps.
En un món marcat per la digitalització i la necessitat de formació contínua, la UOC, per la seva condició d’universitat plenament digital, és un referent per a altres universitats —a distància i presencials— a l'hora d'incorporar l’aprenentatge en línia. Diverses institucions internacionals com la UNESCO, la Comissió Europea i el BID han estudiat el model, que ha rebut diversos reconeixements internacionals pel seu caràcter innovador i per la seva aportació a l’educació digital. L’any 2015, l'ONU va incloure la UOC com a exemple de bones pràctiques per a l’aprenentatge al llarg de la vida.
