L'espai museístic Les Cases Barates del Bon Pastor reflecteix la memòria de la història de l’habitatge a Barcelona durant el segle XX, mitjançant la museïtzació d’una illa de les cases barates d’aquest barri obrer, un dels quatre polígons d’habitatges construïts a la ciutat el 1929. Les Cases Barates van ser un dels primers grans projectes d’habitatge social impulsats a Barcelona durant el primer terç del segle XX. Van sorgir en un context de ràpid creixement industrial. La ciutat rebia milers d’immigrants atrets per les fàbriques i per les obres de l’Exposició Internacional de 1929, i davant de la manca d’habitatges dignes, una part important de la classe treballadora vivia en pisos sobreocupats o en barris de barraques, en condicions marcades per la precarietat.
La resposta institucional va arribar amb la Llei de Cases Barates de 1911, impulsada pel govern espanyol per fomentar la construcció d’habitatges assequibles. A Barcelona, la creació del Patronat Municipal de l’Habitatge, l’any 1927, va permetre promoure diversos grups de cases unifamiliars destinades a famílies obreres. El projecte perseguia un doble objectiu: millorar les condicions de vida dels treballadors, i ordenar el creixement urbà d’una ciutat en plena transformació. Entre 1929 i 1930 es van construir quatre grans grups de Cases Barates: Baró de Viver, Bon Pastor, Can Peguera i Eduard Aunós, a l’actual Zona Franca. En conjunt, reunien prop de 2.000 habitatges.
" Entre 1929 i 1930 es van construir quatre grups de Cases Barates
amb prop de 2.000 habitatges
— Ajuntament de Barcelona
Aquests barris van representar un primer intent de garantir un habitatge digne a les classes populars, però també van evidenciar les contradiccions del creixement industrial: molts d’aquests nuclis van quedar allunyats del centre, mal comunicats i sense serveis. Amb el pas del temps, es van convertir en espais de memòria de la immigració, del moviment obrer i de la lluita veïnal, i avui constitueixenun capítol essencial de la història urbana de Barcelona.
.webp)
El grup de Bon Pastor, construït el 1929, és probablement el conjunt de Cases Barates més conegut. Situat al districte de Sant Andreu, va néixer com una colònia obrera formada per 784 cases unifamiliars de petites dimensions. El barri estava destinat principalment a famílies treballadores, moltes vinculades a les fàbriques de l’entorn industrial del Besòs. Durant la postguerra, Bon Pastor va rebre una important immigració procedent sobretot d’Andalusia, Múrcia i Extremadura. Les dificultats econòmiques, la manca d’equipaments i l’aïllament respecte a la resta de Barcelona van marcar la vida quotidiana dels seus habitants durant dècades.
Malgrat aquestes dificultats, el barri va desenvolupar una forta identitat comunitària. Les associacions veïnals van tenir un paper fonamental en la reivindicació de millores urbanes, escoles, serveis públics i habitatges dignes. A partir dels anys 2000, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés de remodelació integral. Les antigues cases van ser substituïdes progressivament per nous edificis d’habitatge públic, però una part del conjunt original s’ha conservat com a espai patrimonial i de memòria, recordant la història de milers de famílies treballadores que van contribuir decisivament a la transformació social i econòmica de Catalunya.
El grup de Baró de Viver es va construir l’any 1929 al districte de Sant Andreu, en uns terrenys propers al riu Besòs i a les zones industrials. Moltes famílies treballaven a les indústries properes del Besòs, la Maquinista Terrestre i Marítima o altres empreses metal·lúrgiques. Va ser concebut com un barri de cases baixes amb petits jardins, seguint el model de les ciutats jardí que defensaven una vida més saludable per a la classe treballadora. Tanmateix, la seva ubicació perifèrica va convertir-se en un dels principals problemes. El barri estava allunyat del centre, mal comunicat i envoltat d’espais industrials, i patia la manca de serveis bàsics. Durant el franquisme, el barri va créixer amb l’arribada de nous habitants procedents d’altres zones d’Espanya. A partir dels anys vuitanta es van iniciar processos de remodelació urbana que van transformar profundament el barri. Avui, Baró de Viver conserva part del seu passat com a exemple de les primeres polítiques d’habitatge obrer de Barcelona.
..jpeg)
El grup d’Eduard Aunós es va construir l’any 1929 a la zona de la Zona Franca, al districte de Sants-Montjuïc. Amb unes 500 cases, estava destinat als treballadors de les indústries del port i de la nova àrea industrial. El barri portava el nom d’Eduard Aunós, ministre de Treball durant la dictadura de Primo de Rivera i impulsor de part de la legislació social de l’època. Després de la Guerra Civil, el nom es va mantenir fins que el conjunt va anar desapareixent amb les transformacions urbanístiques de la zona. Les condicions inicials eren difícils: aïllament, escassos serveis i connexions deficients.
Amb el desenvolupament industrial de la Zona Franca, molts habitants van treballar en empreses properes, convertint el barri en un espai estretament vinculat al món obrer. Durant les dècades posteriors, la zona va ser transformada per grans infraestructures i noves promocions d’habitatge. A diferència de Bon Pastor o Can Peguera, el conjunt original pràcticament ha desaparegut.
El barri de Can Peguera, al districte d’Horta-Guinardó, és l’únic dels grans grups de Cases Barates que conserva pràcticament intacta la seva estructura original. Fou construït l’any 1929 amb unes 570 cases. Inicialment, es va anomenar Ramon Albó, però després de la Guerra Civil va adoptar el nom de Can Peguera, relacionat amb una antiga masia de la zona. El barri està format per petites cases baixes alineades en carrers estrets, amb una clara influència del model de ciutat jardí. Durant la postguerra, va acollir moltes famílies obreres i persones arribades d’altres territoris de l’Estat. A diferència d’altres barris perifèrics, la seva estructura compacta va afavorir una forta cohesió veïnal.
Amb el pas del temps, Can Peguera ha esdevingut un testimoni excepcional de l’arquitectura popular obrera de començaments del segle XX. Caminar pels carrers d'un barri com aquest és recórrer una memòria que encara respira entre façanes modestes i patis silenciosos. Les seves cases baixes, els carrers tranquils i la configuració original conserven l'eco dels infants jugant al carrer, de les cadires a la fresca, de les portes sempre obertes i dels veïns que compartien molt més que un tros de ciutat. El barri era una gran família i la solidaritat suplia allò que faltava a les cases. Si aquestes pedres parlessin, parlarien una Barcelona humil, obrera i digna, construïda amb poc ciment, però amb una enorme voluntat de futur.
