En els darrers anys, les bicicletes, els patinets i altres formes de transport s'han afegit als viannants com alternatives al vehicle privat per desplaçar-se a l'interior dels nuclis urbans. Els urbanistes parlen de la Ciutat dels 15 minuts, un enfocament visionari popularitzat per l'urbanista Carlos Moreno, que proposa reorganitzar les ciutats de manera que els residents puguin satisfer la majoria de les necessitats essencials diàries —els serveis bàsics, les botigues, les escoles, els llocs de treball, els espais verds...— dins d'un radi de 15 minuts a peu, amb bicicleta o amb transport públic. La Ciutat dels 15 minuts requereix una planificació urbana intel·ligent, és a dir, dissenyar ciutats optimitzant la distribució de serveis i integrant el criteri de mobilitat sostenible en el desenvolupament urbà.
Més de 50 ciutats arreu del món ja implementen
el concepte de la Ciutat dels 15 minuts
— C40 Cities
Diverses ciutats arreu del món estan adoptant els principis de la ciutat dels 15 minuts en els seus plans urbanístics, expandint la xarxa de transport públic, reduint la necessitat de desplaçaments llargs, i creant més espais per a ciclistes i vianants. Reorganitzar l'espai urbà al voltant de les necessitats i no de l'automòbil no només millora la qualitat de vida i la salut —caminar reduieix la incidència de malalties relacionades amb el sedentarisme fins a un 20%— sinó que també promou l'equitat social en facilitar l'accés als serveis i les oportunitats, independentment de la ubicació geogràfica o del nivell socioeconòmic dels ciutadans. La ciutat dels 15 minuts fomenta la interacció social i la cohesió comunitària, i contribueix a revitalitzar veïnats històrics. A més, permet reduir la congestió i l'empremta ecològica associada al transport.
La ciutat dels 15 minuts redueix el 30% de les emissions
de gasos d'efecte hivernacle associades al transport
— International Energy Agency
A Barcelona, la Ciutat dels 15 minuts és una aposta per la mobilitat intel·ligent, eficient, inclusiva i sostenible. No es tracta només de tecnologia, sinó d’un nou model de vida. És la ciutat de les superilles, de les voreres amples, de la mobilitat activa o dels camins escolars segurs. Gràcies a les mesures implementades, Barcelona ha aconseguit que més del 80% dels desplaçaments es facin amb modalitats sostenibles . A curt i mitjà termini, el Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 té com a objectiu reduir encara més l’ús del vehicle privat —del 19,9% al 15%—, i augmentar els desplaçaments en bicicleta i vehicles de mobilitat personal del 3,8% al 5,7%. Mesures com aquestes redueixen no només la contaminació ambiental, sinó també el soroll i l’estrès derivat del trànsit, alhora que milloren la salut pública de la ciutadania. S’ha estimat que reduir el trànsit privat un 25% podria evitar prop de 200 morts prematures cada any.
Barcelona disposa de més de 240 km de carril bici,
un increment del 60% en menys d’una dècada
— Ajuntament de Barcelona
Un actiu important en aquest àmbit és el servei del Bicing, una xarxa de mobilitat compartida amb més de 8.000 bicicletes públiques, amb estacions repartides per tots els districtes de la ciutat, que proporciona als ciutadans una nova manera de desplaçar-se. Recentment, l'oferta s'ha ampliat, afegint bicicletes elèctriques. Aquest model de mobilitat permet reduir el nombre de vehicles privats en circulació i les respectives emissions, i evitar les congestions als carrers i espais públics. El sistema és intel·ligent, amb estacions amb sensors que indiquen la disponibilitat de bicicletes en temps real. La reserva, la localització i la gestió dels viatges es realitza mitjançant l’app SMOU.
El servei públic de bicicletes ha superat els 135.000 usuaris actius
i més de 100 milions de viatges anuals
— Ajuntament de Barcelona (2025)
