Els parcs, les places o els carrers juguen un paper central en la qualitat de vida dels urbanites. Disposar d'espais públics adequats promou la salut física i mental, i està associat amb una incidència menor de malalties cròniques. A més, aquests espais promouen la interacció i la inclusió social en oferir llocs on persones de diferents orígens i condicions es poden trobar en activitats comunes. Tot i els beneficis evidents, les dades demostren que, a les ciutats, l'espai públic es comprimeix cada vegada més.
La mitjana mundial del sòl dedicat als carrers
ha disminuït d'un 25% a un 21% en els darrers anys
— Fòrum Econòmic Mundial
En unes ciutats en creixement constant, la inversió en espais compartits és fonamental per construir entorns urbans més habitables. Les ciutats del futur han de proporcionar als seus ciutadans més arbres, més bancs per seure, més espais per a la convivència que siguin segurs, inclusius i accessibles. Espais compartits que contribueixin al lleure dels adults, al joc dels infants, al passeig de la gent gran, i que millorin la qualitat de vida dels seus habitants.
Superilla
A Barcelona, el projecte de les superilles és una alternativa innovadora per recuperar espai públic per a vianants i usos comunitaris. L'estratègia consisteix en agrupar fins a nou illes de cases i limitar el trànsit motoritzat al seu perímetre. A l'espai interior només hi poden circular vehicles residents, serveis i emergències a velocitats molt reduïdes, entre 10 i 20 km/h. L’objectiu és recuperar espai públic per a usos veïnals, per a zones verdes i per a formes de mobilitat activa, com els desplaçaments a peu o en bicicleta. Actualment, l'espai verd per habitant a Barcelona és de 7 m², molt lluny encara dels 15-20 m² que recomana l’Organització Mundial de la Salut.
Projectes com el de les superilles
han reduit els desplaçaments en vehicle privat un 80%
— Institut de Salut Global
Hi ha dotze superilles en diversos barris i districtes: Sant Antoni, Germanetes, Girona i entorns, Sagrada Família, Fort Pienc, Hostafrancs, la Maternitat i Sant Ramon, Sant Gervasi-la Bonanova, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Horta, la Sagrera-Navas i el Poblenou. Algunes d’aquestes superilles ja funcionen plenament amb els criteris de reducció de trànsit i pacificació de l’espai públic, mentre que d’altres es troben en fase de consolidació o ampliació.
El projecte planteja estendre aquesta xarxa per aconseguir una ciutat amb menys trànsit motoritzat, més zones verdes i una millor qualitat de l’aire. El pla és que tothom tingui una plaça o un eix verd a menys de 200 metres de casa. Tot i els beneficis en termes de sostenibilitat, salut i benestar, el model també ha generat controvèrsia: alguns comerciants i residents han expressat preocupació per l'impacte en l'activitat econòmica. A la Dreta de l’Eixample, per exemple, els preus dels habitatges han augmentat un 11%, i algunes enquestes assenyalen la insatisfacció dels veïns.
