El parc de Cervantes, inaugurat el 1965 al barri de Pedralbes, s'estén per més de 87.000 metres quadrats, i ofereix una espectacular col·lecció de més de 11.000 rosers de 2000 varietats diferents. S'hi poden apreciar des de les formes més clàssiques fins a les varietats més innovadores. La col·lecció inclou roses híbrides, roses botàniques, roses miniatura, roses antigues i modernes, així com espècies silvestres. Els exemplars floreixen cada any, entre els mesos de maig i juliol, arribant a representar unes 150.000 roses obertes alhora.
El parc acull, des del 2001, el Concurs Internacional de Roses Noves, que atreu especialistes d’arreu del món, i on cada any es presenten noves espècies. Les varietats guanyadores solen ser incorporades posteriorment a la col·lecció. En el marc de la ciutat del coneixement, el parc actua com a laboratori viu de biodiversitat i educació ambiental, fomentant la recerca botànica i l’aprenentatge en espais oberts.
" El parc té més de 11.000 rosers de 2000 varietats diferents;
durant la floració s'hi poden observar més de 150.000 roses
— Barcelona Turisme
El parc és una mostra d’integració d’espècies ornamentals en entorns urbans amb criteris ecològics. El manteniment de la col·lecció floral s’acompanya de pràctiques sostenibles com el reg intel·ligent o l’ús controlat de fertilitzants. En el context actual de canvi climàtic, aquest espai és un exemple de gestió sostenible del verd urbà.
Barcelona disposa de 2.870 hectàrees d’espais verds públics, de les quals 1.171 són dins de la trama urbana, i els 1.699 restants formen part del Parc Natural de Collserola. Recentment, la superfície verda s'ha ampliat, amb espais amplis com el parc de Can Batlló o el parc de Can Clos, que recuperen zones degradades o infrautilitzades. També s'han construit superilles i modificat espais interiors. Malgrat els avanços, la ciutat encara té mancances notables. Sense considerar Collserola, la ciutat proporciona només 7,1 m² de verd per ciutadà, una dada encara lluny dels 15 a 20 m² que recomana l’OMS. Alguns barris densos tenen ràtios molt baixes, com per exemple la Dreta de l’Eixample, que només disposa de 0,59 m² de verd per resident, fet que evidencia una desigual distribució territorial dels espais verds.
" Barcelona disposa de 7,1 m² de verd urbà per habitant,
lluny encara dels 15 i 20 m² que recomana l’OMS
— ARA
D'altra banda, moltes zones verdes petites no tenen connectivitat ecològica o accessos fàcils, i també hi ha escassetat d’aigua freàtica per regar alguns espais, i infraestructures de reg que encara no són totalment eficients. Durant les recents temporades, l’arbrat i els arbustos han patit molt els estralls de les sequeres, tot i que, a dia d'avui, ja s’han recuperat més del 40% de les plantes afectades. No obstant això, la qualitat del verd no sempre és la millor, i molts espais necessiten inversió per al manteniment, la conservació de la fauna associada i per assegurar la seva resiliència climàtica.
El Pla Natura Barcelona 2021-2030 és l’estratègia que defineix els compromisos del govern municipal i de la ciutadania per conservar el verd urbà i la biodiversitat. El repte és avançar cap als estàndards internacionals de verd urbà, amb la creació de 160 hectàrees noves de parcs, jardins, cobertes verdes i interiors d’illa, per assolir a curt termini l’objectiu d’afegir 1 m² de verd per habitant. El pla també consolida i amplia el model de superilles a tots els districtes per reduir el trànsit i recuperar espai públic de qualitat. Alhora, preveu garantir que tots els barris disposin de zones verdes, ombra i qualitat ambiental, amb una distribució més equitativa. També incorpora mesures de resiliència climàtica, com la gestió sostenible de l’aigua i el sòl i la creació de corredors verds per millorar la connectivitat ecològica. L’objectiu és avançar cap a una Barcelona més saludable, resilient i inclusiva, on la natura tingui un paper central en la qualitat de vida i en l’adaptació al canvi climàtic.
