Margarida Xirgu Subirà (1888-1969) va ser una de les actrius barcelonines més universals. Va néixer a Molins de Rei, però ben aviat es traslladà a Barcelona on, des de molt jove, es vinculà als cercles teatrals amateurs. El seu debut professional fou el 1906, i immediatament va destacar pel seu talent i carisma. Durant les dècades següents, es consolidà com a intèrpret clau en l’escena catalana i espanyola, especialment a través de les obres d’Àngel Guimerà i Jacinto Benavente.
El punt d’inflexió arribà amb la col·laboració amb Federico García Lorca, del qual Xirgu fou amiga i protectora. Amb ella es van estrenar peces fonamentals, com La casa de Bernarda Alba o Yerma, que la van projectar internacionalment. Xirgu no sols fou actriu, sinó també empresària teatral i directora, una figura d’autoritat respectada en un món dominat per homes.
Xirgu fou designada filla adoptiva de Barcelona l’any 1933
— Departament de Cultura
Quan va esclatar la Guerra Civil, Xirgu era de gira a Amèrica, i fidel a la República, decidí no tornar, convençuda que no tindria cabuda en el règim franquista. Instal·lada a Montevideo, hi va desenvolupar una intensa activitat pedagògica i creativa. Va fundar l’Escola Municipal d’Art Dramàtic i va formar generacions d’actors llatinoamericans.
La seva trajectòria, marcada per l’exili, és un símbol de la força cultural catalana dispersada arran del 1939. Va morir el 25 d’abril de 1969 a Montevideo, deixant un llegat com a actriu, pedagoga i defensora de la llibertat artística. Xirgu continua sent recordada a Catalunya amb un teatre que porta el seu nom, i amb homenatges institucionals que la reconeixen com l'actriu catalana més universal.
