Saló del Consolat de la Llotja de Mar
Molt prop del mar, al Pla de Palau, s’aixeca un edifici de façana neoclàssica que amaga dins seu un dels tresors del gòtic civil més desconeguts de Barcelona: la Llotja de Mar. La casa ha viscut diferents etapes històriques amb funcions diverses, però sempre relacionades amb l’activitat comercial i marítima. L’edifici original va ser edificat el segle XIV, i ampliat un segle més tard com a magatzem de mercaderies i sala de contractació d’operacions comercials.
L’edifici actual, construït el segle XVIII sobre l’antic recinte medieval, és d’estil neoclàssic, però preserva en l’interior gran part del conjunt gòtic de la primitiva llotja. L'edifici es va anar ampliant fins a convertir-se en l'edifici més emblemàtic de la societat civil, símbol de l'expansió i del poder de l'estament dels mercaders a la ciutat. Després d’haver allotjat institucions tan emblemàtiques com el Consolat de Mar o la Borsa de Barcelona, avui és la seu institucional de la Cambra de Comerç.
Al segle XIV, el comerç marítim representava
més del 60 % del volum econòmic de la ciutat
— Gaspar Feliu
Barcelona ha estat tradicionalment un centre comercial i portuari clau a la Mediterrània. Durant l’edat mitjana, la seva ubicació estratègica va convertir la ciutat en un punt de connexió essencial per al comerç marítim entre Europa i altres continents. Cereals, vins, oli, tèxtils i productes de luxe entraven i sortien cap a la Provença, Itàlia, els Balcans o el nord d’Àfrica. Al segle XIV, els draps de llana (70 %), el vi i l'oli (20 %) i els productes metàl·lics (10 %) eren les exportacions principals. El barri del Born i la Ribera van convertir-se en escenaris de mercats i intercanvis comercials, i la ciutat va créixer gràcies a l’artesania, la indústria tèxtil i la navegació. Institucions com la Llotja de Mar, el Consulat del Mar o la Casa dels Draps regulaven les transaccions, i bona part de la prosperitat catalana reposava sobre aquesta estructura mercantil que integrava sectors socials molt diversos, generava grans beneficis i alimentava les finances públiques.
La derrota catalana en la Guerra de Successió, plasmada en el Decret de Nova Planta (1716), va suposar un període de fiscalització i restriccions que van afectar profundament la llibertat comercial a la ciutat. Malgrat les guerres i les rivalitats amb la Corona espanyola, la classe mercantil barcelonina sempre es va mantenir activa. Cap a finals del segle XVIII, prop del 30 % del tràfic marítim espanyol amb Amèrica passava pel port de Barcelona.
A finals del segle XVIII, el 30% del tràfic marítim espanyol amb Amèrica
passava pel port de Barcelona
— Jordi Nadal
L'Aduana del port de Barcelona
Tot i no tenir abundància de matèries primeres pròpies, al final del segle XVIII i sobretot a partir del segle XIX, la idustrialització va transformar la ciutat. El comerç va deixar de ser només de productes artesanals, i van aparèixer les primeres formes de producció industrial. Cap al 1850, el tèxtil de cotó representava el 50 % de les exportacions industrials catalanes. La tradició comercial va fomentar el desenvolupament d’una classe mitjana dinàmica i una cultura emprenedora que encara avui es reflecteix en l’esperit empresarial barceloní. L’urbanisme també va començar a canviar: la ciutat construia nous barris més enllà de les muralles i noves infraestructures de transport com el ferrocarril, que no només facilitaven el transport de persones, sinó també de mercaderies.
Entre 1860 i 1900, el volum de mercaderies es multiplica per quatre,
consolidant Barcelona com a port líder de la Mediterrània occidental
— Josep Maria Benaul
Al segle XX, Barcelona consolida la seva vocació comercial. El sector tèxtil creix i es modernitza, i la indústria es diversifica amb sectors com la metal·lúrgia, la química o el paper. Es produeix una gran expansió urbana, i es construeixen nous mercats de barri i grans magatzems com El Siglo, que es converteixen en símbols de modernitat. Durant la postguerra i el franquisme, hi ha restriccions i canvis en l’economia que limiten la llibertat de comerç, però després de la Transició s’obren nous mercats, s’expandeix el turisme i es produeixen canvis en les formes de consum. L’entrada d'Espanya a la CEE consolida la ciutat com a pol logístic i exportador: el comerç exterior creix més del 50 % entre 1986 i 1992.
Als anys 60, Barcelona concentrava el 30%
de les exportacions espanyoles en béns industrials
— Jordi Maluquer de Motes
Des del port medieval i els mercaders de la Llotja fins al comerç digital i les start-ups tecnològiques d'avui, Barcelona ha sabut mantenir el seu caràcter comercial i emprenedor. La sinergia entre el comerç tradicional i les noves tecnologies ha donat lloc a una economia híbrida que potencia el comerç electrònic —amb aplicacions com Wallapop, Glovo o Letgo...—, o la logística intel·ligent, entre altres. De manera que no només es manté viu l’esperit dels mercaders, sinó que es projecta cap al futur mitjançant una combinació única de tradició, educació empresarial i innovació tecnològica. El repte és seguir equilibrant la dimensió global amb la preservació de la xarxa tradicional de comerciants, que són part essencial de la identitat i la vida quotidiana de la ciutat.
A Barcelona, el comerç electrònic ha crescut un 67% entre 2017 i 2021
— Ajuntament de Barcelona, Informe Comerç i Ciutat (2022)
