Molts indrets de Ciutat Vella són un testimoni mil·lenari de la rica història artesanal de la ciutat. En són exemples els carrers dels Sombrerers, dels Cotoners, dels Boters, dels Assaonadors, dels Carders i dels Corders, dels Argenters, dels Flassaders o dels Espasers, que es poden trobar passejant pel barri de la Ribera, Sant Pere i Santa. Caterina. Aquests noms no només indiquen les activitats econòmiques que es feien en aquests carrers, sinó que també permeten entendre millor l'organització i el funcionament de la Barcelona medieval.
Els oficis tenien un paper fonamental en la vida econòmica, social i cultural de la ciutat. Els artesans, organitzats en gremis, constituïen una classe mitjana urbana que es diferenciava clarament de la noblesa i la pagesia. A finals del segle XIV hi havia més de 100 gremis oficialment reconeguts a Barcelona. A més de defensar els interessos econòmics propis, tenien funcions socials, educatives i assistencials, formant aprenents i garantint la transmissió del coneixement. L’aprenentatge durava entre 4 i 7 anys, segons la complexitat de l’ofici.
Al segle XIV, prop del 40 % de la població activa de Barcelona
treballava en oficis artesans com el tèxtil, el cuir, el metall o la fusta
— Gaspar Feliu
Paral·lelament, el comerç marítim i el Consulat del Mar van afavorir una cultura emprenedora vinculada al risc, a la inversió i a l’expansió internacional. Llotges i mercats eren espais d’intercanvi on l’emprenedoria prenia forma col·lectiva. Aquesta tradició va crear una base sòlida de treball i de cultura econòmica, que més tard alimentaria els processos d’industrialització i de consolidació de Barcelona com una ciutat dinàmica i oberta a noves iniciatives empresarials.
Durant els segles XVII i XIX, Barcelona va ser una de les primeres ciutats d’Espanya en industrialitzar-se, especialment en sectors com el tèxtil o la metal·lúrgia. A finals del segle XVII, el sector tèxtil representava prop del 40 % de la producció manufacturera catalana. El barri del Raval i el Poblenou foren epicentres d’aquesta transformació. Les fàbriques van començar a poblar el paisatge urbà, i amb elles van sorgir les xemeneies, essencials per a la ventilació i el funcionament de les calderes de vapor. A Barcelona n'hi queden prop d'una setantena, però n'hi havia més de 300.
El 1833 hi havia 75 màquines de vapor a Catalunya;
el 1861 ja superaven les 1.000, la major part a Barcelona
— Jordi Nadal
L’emprenedoria no era només industrial: impressors, editors i llibreters van impulsar una nova economia del coneixement. La millora de les comunicacions i el desenvolupament del comerç amb Amèrica van obrir oportunitats. L’impuls emprenedor d'aquells temps també es reflecteix en la creació d’institucions econòmiques i educatives, com les escoles de comerç i arts, que formaven futurs industrials. La mentalitat d’iniciativa, disciplina i innovació va consolidar Barcelona com el centre industrial de la península, amb una burgesia emprenedora que marcava el rumb de la ciutat.
Al llarg del segle XX, la ciutat va viure una profunda transformació industrial, amb la metal·lúrgia i el sector de l’automoció com a pilars fonamentals del seu desenvolupament econòmic, i una concentració significativa de tallers i fàbriques en barris com Sants, Poblenou o La Sagrera. L’impuls definitiu va arribar a mitjan segle, especialment durant el franquisme, amb l’establiment d’indústries de gran escala com la SEAT, fundada l’any 1950 a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta empresa va marcar l’inici d’una nova etapa: la producció massiva de vehicles, i al seu voltant van créixer nombroses empreses auxiliars que proveïen components i serveis.
Durant la segona meitat del segle, amb l’obertura econòmica i la Transició, emergiren empreses innovadores i es van consolidar fires i salons professionals com a plataformes d’expansió internacional. La preparació dels Jocs Olímpics de 1992 va ser un punt d’inflexió: molts emprenedors van aprofitar les oportunitats en turisme, serveis, construcció i comunicació. Barcelona es va projectar al món com a ciutat moderna i cosmopolita, amb una economia diversificada i una nova generació d’empresaris que combinaven tradició familiar amb visió global.
L'aportació del sector industrial va passar del 47% el 1975,
al 20% a finals del segle XX
— Jordi Maluquer de Motes
A principis del segle XXI, la ciutat fa un salt qualitatiu cap a l’economia del coneixement, posicionant-se com un hub tecnològic de referència al sud d’Europa. Avui, els sectors d’alta intensitat tecnològica o basats en el coneixement representen gairebé la meitat de l’economia de la ciutat, amb un 49,6 % del Valor Afegit Brut. Amb una combinació de talent creatiu, universitats potents, centres de recerca i una infraestructura urbana atractiva, Barcelona acull més de 2.000 startups en àmbits com les tecnologies digitals, la biomedicina, l’economia verda, el turisme, la intel·ligència artificial o la cultura creativa. L’ecosistema inclou acceleradores, incubadores i espais de coworking que faciliten el naixement i creixement de noves iniciatives. Les fortaleses principals són la qualitat de les universitats i centres de recerca, la connectivitat internacional, el talent multicultural i una administració que aposta per la digitalització i la sostenibilitat. Empreses com Glovo, Wallapop, TravelPerk o Typeform són exemples d’èxit global nascuts a la ciutat.
Més de la meitat dels llocs de treball a Barcelona —un 56,7 %—,
corresponen a ocupacions intensives en coneixement
— Ajuntament de Barcelona
Posant la mirada en el futur, el repte de Barcelona és potenciar sectors estratègics com la intel·ligència artificial, la salut digital o les energies renovables, combinant el creixement econòmic amb la inclusió social i la sostenibilitat, i mantenint l’esperit emprenedor, innovador i obert que ha definit la ciutat al llarg de la seva història.
