En les darreres dècades, les oficines clàssiques, estructurades amb despatxos tancats i jerarquies rígides, han deixat pas a espais de treball flexibles i col·laboratius. L’avenç tecnològic, el teletreball i la cultura de la innovació han impulsat dissenys oberts i sostenibles. Un exemple d'aquesta nova manera de treballar són els hubs tecnològics, espais físics o virtuals que concentren empreses, startups, centres de recerca i talent, amb l’objectiu d'impulsar la innovació i el desenvolupament tecnològic. Són centres estratègics on es facilita la transferència de coneixement, la col·laboració multidisciplinària, l'acceleració de projectes, la connexió amb inversors o la internacionalització. Els beneficis es tradueixen en un increment de la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial, a més de generar un impacte positiu per a la ciutat en sectors clau com la salut, la mobilitat, les energies renovables o la tecnologia digital. A Catalunya, el 2024 hi havia 160 hubs tecnològics internacionals, un 9 % més que l’any anterior. El 76 % estan ubicats a Barcelona, i el 95 % a l’àrea metropolitana.
A Catalunya hi ha 160 hubs tecnològics internacionals
— Govern.cat
La xarxa de hubs tecnològics de Barcelona posiciona la ciutat com a pol d’innovació a Europa. El Pier01 és el hub més emblemàtic de Tech Barcelona, amb més de 100 startups i 1.000 professionals del sector digital i tecnologia urbana. El Pier03, dedicat a urban tech, i el Pier07, especialitzat en salut i ciències de la vida, amplien l’ecosistema amb espais temàtics i col·laboració públic‑privada. Altres hubs destacats inclouen el Barcelona Tech City, que connecta empreses, inversors i universitats, i Talent Garden, amb focus en innovació digital i formació. A Catalunya, aquests centres donen feina a 34.869 persones, amb un impacte econòmic de 2.879 milions d’euros anuals.
Un altre model són els coworking, espais de treball compartits que posen a disposició oficines, sales de reunions i serveis comuns per a professionals independents, startups i empreses. Van sorgir a principis dels anys 2000 a San Francisco, com a resposta a la necessitat d’espais flexibles per a emprenedors digitals, i el model ha crescut ràpidament a escala global. Avui, els coworking són un element clau de l’ecosistema emprenedor i tecnològic de moltes ciutats, especialment en àmbits relacionats amb la ciutat del coneixement. Proporcionen infraestructures de qualitat a cost reduït, fomentant la col·laboració i la creació de xarxes professionals. Els avantatges inclouen flexibilitat contractual per als usuaris —lloguer per hores, dies o mesos—, entorns innovadors i oportunitats de networking. Però els beneficis van més enllà de l’estalvi econòmic: potencien la creativitat, la interdisciplinarietat i el sentiment de comunitat. D'altra banda, els coworkings també contribueixen a la revitalització urbana i a l’atracció de talent internacional.
Hi ha 315 espais de coworking a la província de Barcelona, 231 a la ciutat
— VIA Empresa 2024
Barcelona és una de les capitals europees del coworking. Aquest tipus d'espais representen un 2,57 % de l’estoc total d’oficines i presten servei a startups, emprenedors i nòmades digitals. Entre els més rellevants hi ha Aticco, amb diverses seus a la ciutat i una aposta pels espais oberts i comunitats dinàmiques. WeWork, present en punts estratègics com el 22@, ofereix una xarxa global que facilita la connexió internacional. Talent Garden Barcelona és un hub orientat a la innovació digital i a la formació en noves tecnologies. Utopicus, integrat al grup Colonial, combina disseny d’avantguarda i serveis corporatius, atraient grans empreses i freelancers. Altres espais destacats són OneCoWork, a la Marina Port Vell, Betahaus o Newwork. Aquests coworkings no només ofereixen oficines, sinó que generen ecosistemes de col·laboració que reforcen el paper de Barcelona com a hub d’emprenedoria i innovació.
