El 60% de la població mundial —uns 3.500 milions de persones— viu en grans àrees metropolitanes, i es preveu que aquesta xifra serà del 70% per al 2050. Les ciutats han estat històricament una força positiva per reduir la pobresa i afavorir el creixement econòmic dels països. Tot i els avantatges, cada vegada hi ha més arestes que fan trontollar l'optimisme amb què sempre s'ha contemplat aquest fenomen. A nivell ambiental, el creixement urbà comporta impactes rellevants: les ciutats representen prop del 80% del consum de l'energia, el 75% de les emissions de diòxid de carboni i més del 60% de l'ús dels recursos naturals. També exerceixen pressió sobre el subministrament d'aigua potable i la gestió de les aigües residuals, amb importants conseqüències per a la salut pública. Per si fos poc, el 90% dels urbanites respira aire que no compleix les normes de seguretat establertes per l'Organització Mundial de la Salut, cosa que es tradueix en milions de morts cada any. Barcelona és una de les 10 ciutats més contaminades de la UE.
La contaminació a Barcelona arriba a triplicar els límits fixats per l'OMS
— El Pais
En aquest context, el criteri de sostenibilitat en el desenvolupament urbà és fonamental. Barcelona ha implementat diversos plans i mesures urbanístiques amb fort component sostenible. Per exemple, el Pla Natura 2021-2030, el Pla Clima 2030 o el Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030, entre altres, que proposa reduir l’ús del vehicle privat i augmentar l’ús de transport públic i d'altres modalitats de transport sostenible. Gràcies a aquests plans i estratègies s'han aconseguit canvis significatius. Mesures com les superilles, la zona de baixes emissions o la mobilitat sostenible, han permès reduir la contaminació i millorar l’aire de la ciutat en un 31% des de 2015.
Tot i els avenços, Barcelona encara presenta debilitats ambientals importants. La primera és la manca d’espai verd. Sense tenir en compte Collserola, actualment hi ha uns 7,1 m² de verd urbà per habitant, lluny encara dels 15 a 20 m² que recomana l’OMS per garantir la salut i el benestar dels residents. Una segona debilitat és l'elevada densitat urbana, que dificulta noves transformacions urbanístiques i la creació d’espais oberts. A més, hi ha una desigualtat territorial: mentre alguns barris han guanyat superilles o pacificació, altres continuen amb dèficits greus de verd i equipaments. També persisteix un ús encara elevat del vehicle privat, malgrat la implementació de la zona de baixes emissions o el foment del transport públic. En aquest aspecte, cal considerar les resistències socials i polítiques, ja que els canvis —per exemple, en l'àmbit de la mobilitat—sovint provoquen polèmiques i no sempre són fàcils d'implementar.
Actualment hi ha uns 7,1 m² de verd urbà per habitant,
lluny encara dels 15 i 20 m² que recomana l’OMS
Els experts insisteixen que les ciutats han d'avançar en la neutralitat climàtica abans del 2030, i Barcelona no pot quedar-ne al marge. La neutralitat climàtica 2030, compromís europeu i municipal, exigeix, entre altres, la reducció dràstica d’emissions, la millora de l’eficiència energètica dels edificis o de la gestió de residus. Davant d'episodis de calor extrema i sequeres, la ciutat ha d’ampliar els refugis climàtics, millorar la gestió de l’aigua i crear més àrees verdes, garantint l’equitat territorial, de manera que tots els barris disposin de zones verdes i qualitat ambiental.
