El panot “flor de Barcelona” és un dels símbols més reconeixibles de la ciutat. Es tracta d’una rajola de formigó quadrada, amb un relleu en forma de flor de quatre pètals, que des de fa dècades pavimenta molts carrers de l’Eixample i altres zones de la ciutat. Tot i que popularment s’associa amb Antoni Gaudí, que va dissenyar un model similar per a la Casa Batlló, la versió que es va estendre massivament és d’autor desconegut, i va ser adoptada per l’Ajuntament de Barcelona a principis del segle XX per la seva funcionalitat, resistència i facilitat de producció.
La flor s’ha convertit en molt més que un simple element urbà: és un emblema del disseny barceloní i un símbol identitari per a ciutadans i visitants, inspirant objectes de record, peces de moda i projectes gràfics que el reinterpreten constantment. Així, un element creat amb una finalitat pràctica ha transcendit per convertir-se en icona cultural i visual, creant vincles emocionals i reforçant la imatge de la ciutat al món.
