Barcelona, ciutat de disseny

El panot “flor de Barcelona” és un dels símbols més reconeixibles de la ciutat

El panot “flor de Barcelona” és un dels símbols més reconeixibles de la ciutat. Es tracta d’una rajola de formigó quadrada, amb un relleu en forma de flor de quatre pètals, que des de fa dècades pavimenta molts carrers de l’Eixample i altres zones de la ciutat. Tot i que popularment s’associa amb Antoni Gaudí, que va dissenyar un model similar per a la Casa Batlló, la versió que es va estendre massivament és d’autor desconegut, i va ser adoptada per l’Ajuntament de Barcelona a principis del segle XX per la seva funcionalitat, resistència i facilitat de producció. 


La flor s’ha convertit en molt més que un simple element urbà: és un emblema del disseny barceloní i un símbol identitari per a ciutadans i visitants, inspirant objectes de record, peces de moda i projectes gràfics que el reinterpreten constantment. Així, un element creat amb una finalitat pràctica ha transcendit per convertir-se en icona cultural i visual, creant vincles emocionals i reforçant la imatge de la ciutat al món


Es calcula que hi ha uns cinc milions de metres quadrats
de superfície pavimentada amb el panot de flor a Barcelona
— Newtral

Des del panot “flor de Barcelona” o el mobiliari de les superilles, fins a l’arquitectura i l'art, Barcelona ha sabut integrar el disseny en múltiples àmbits de la vida quotidiana, forjant-se una identitat com a punt de referència d'aquesta disciplina. Ja al segle XIX, amb el Pla Cerdà i l’impuls del Modernisme, la ciutat va iniciar un procés de transformació urbana amb una forta presència del disseny com a eina de configuració de l’espai públic i de representació de valors socials. Figures com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner van desenvolupar una obra integral on arquitectura, mobiliari i decoració s’entrellaçaven.

Les mascotes: disseny gràfic per als Jocs Olímpics de 1992
Aquesta tradició d’un disseny total es va prolongar en el segle XX, especialment a partir dels anys 60 i 70, quan el disseny industrial va començar a consolidar-se com una disciplina professional. A partir dels anys 80 i 90, la ciutat va viure una renovació urbana i visual profunda. Els Jocs Olímpics de 1992 van representar un punt d’inflexió: van redefinir la imatge urbana i van consolidar una nova identitat internacional centrada en la qualitat de l’espai públic, el respecte pel patrimoni i la innovació visual. 

El disseny gràfic va adquirir un paper destacat en la identitat visual de la ciutat gràcies a l’obra de creadors com Javier Mariscal o Enric Satué, responsables de campanyes icòniques que van projectar Barcelona com una ciutat moderna, creativa i cosmopolita. L'esdeveniment olímpic va suposar un impuls definitiu, situant Barcelona com a referent internacional en urbanisme, disseny gràfic i disseny d'espais públics.

Mobiliari urbà

Avui, Barcelona és reconeguda com una capital internacional del disseny, amb una llarga tradició creativa que combina art, arquitectura, tecnologia i sostenibilitat. La ciutat ha integrat el disseny com una eina estratègica en el marc de la ciutat del coneixement, aplicant-lo en la millora dels espais urbans, l’accessibilitat, el transport públic o la gestió de serveis municipalsA més, la ciutat acull el Barcelona Design Hub, i el seu ecosistema d’estudis, empreses i escoles de prestigi converteixen el sector de les indústries creatives en un motor econòmic i de desenvolupament

Barcelona concentra més de 5.000 empreses creatives
i més de 30.000 professionals del sector
— BCD
 disseny gràfic per als Jocs Olímpics de 1992

Potser t'agraden aquestes entrades