La ciutat intel·ligent redueix la dependència del vehicle privat i aposta per un model de mobilitat neta i compartida que transforma la manera de desplaçar-se. En aquest procés, la tecnologia juga un paper protagonista. Alguns dels mecanismes que inclou el model són el transport públic intel·ligent, amb rutes optimitzades segons la demanda, informació en temps real i tarifació dinàmica; la promoció dels vehicles elèctrics, amb punts de càrrega distribuïts i sistemes de gestió energètica connectada a la xarxa; les plataformes de mobilitat compartida, accessibles mitjançant aplicacions mòbils; les zones de baixes emissions, que restringeixen l’entrada de vehicles contaminants mitjançant càmeres i sistemes de lectura de matrícules; o la construcció de carrils bici i superilles, que promouen el desplaçament a peu i en bicicleta en entorns segurs i verds. Aquestes mesures redueixen no només la contaminació ambiental, sinó també el soroll i l’estrès derivat del trànsit. A Barcelona, més del 80% dels desplaçaments ja es fan amb sistemes de transport sostenibles .
Barcelona ha reduït un 34% les emissions de CO₂ des del 2005
— Ajuntament de Barcelona
El transport públic és l’eix central de la mobilitat intel·ligent. A Barcelona, el sistema de transport públic és ampli, amb una xarxa integrada de metro, autobusos, tramvies i trens regionals que facilita una mobilitat fluida i eficient. El Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 té com a objectiu reduir l’ús del vehicle privat —del 19,9% actual al 15%—, i incrementar els desplaçaments en transport públic del 34,2% al 37,1%. L’objectiu a llarg termini és que aquest tipus de transport sigui l’opció preferida dels ciutadans per desplaçar-se dins la ciutat i l’àrea metropolitana. L’ús d’autobusos híbrids i elèctrics forma part d’una estratègia per reduir emissions i millorar l’eficiència energètica.
El 43% de la flota d’autobusos de TMB és híbrida o elèctrica,
amb plans per arribar al 50% l’any 2030
— TMB (2025)
Barcelona ha implementat també zones de baixes emissions (ZBE) que restringeixen la circulació dels vehicles més contaminants dins de la ciutat en horari laboral. Aquesta mesura té com a finalitat reduir la contaminació atmosfèrica, protegir la salut dels ciutadans i fomentar un canvi d’hàbits cap a opcions de transport més netes. L'estratègia es combina amb l’impuls de la mobilitat elèctrica, mitjançant punts de recàrrega per a vehicles i l’aposta per flotes municipals i comercials amb zero emissions. Barcelona disposa de més de 800 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics repartits per tota la ciutat. Aquests canvis formen part d’una visió de ciutat descarbonitzada, més saludable i menys dependent dels combustibles fòssils. S’ha estimat que reduir el trànsit privat un 25% podria evitar prop de 200 morts prematures anuals.
La ZBE cobreix 95 km², afecta uns 600.000 vehicles
i ha contribuït a reduir les emissions de NO₂ en un 11%
— Ajuntament de Barcelona
A Barcelona, la mobilitat intel·ligent està molt vinculada a la infraestructura digital. La ciutat disposa d’un sistema integrat de sensors que monitoritzen en temps real el trànsit. Mitjançant la recopilació de dades massives, i amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, es millora el rendiment del transport públic, s'optimitzen els desplaçaments, es reduieix la contaminació o es regula la circulació. Els semàfors intel·ligents, per exemple, donen prioritat al transport públic i als serveis d’emergència —ambulàncies i bombers—, i en funció de la densitat dels vehicles, modificar automàticament el temps de pas per millorar la fluïdesa i evitar els embussos.
Barcelona utilitza més de 20.000 sensors per controlar el trànsit,
la qualitat de l’aire o l'ocupació de l'espai públic
— Sentilo.org
Malgrat els avenços, a Barcelona, la mobilitat intel·ligent encara ha de fer front a diversos reptes com reduir l’ús del cotxe privat en zones perifèriques, millorar la connexió entre barris i l’àrea metropolitana, fer accessibles i comprensibles les eines digitals per a tothom, evitar desigualtats territorials o adaptar la mobilitat a l’envelliment de la població. També cal considerar les resistències socials, ja que els canvis d'hàbits en relació a la mobilitat no sempre són fàcils d'implementar.
