El Dr. Jaume Ferran i Clúa, descobridor de la vacuna contra el còlera
Jaume Ferran i Clua (Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929) és considerat un pioner de la medicina preventiva moderna. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 1873, i va començar exercint com a metge municipal a Tortosa. Fascinat per la microbiologia, va seguir de prop les teories de Louis Pasteur i Robert Koch, i ben aviat es convertí en un referent europeu en l’estudi de les malalties infeccioses. Va ser un dels grans pioners en l’aplicació de la vacunació preventiva a Espanya i Europa. La seva aportació més significativa fou el 1885, quan desenvolupà una vacuna contra el còlera per combatre una epidèmia que tenia lloc a València. Va vacunar més de 30.000 persones, i la seva vacuna va suposar una reducció significativa de la mortalitat.
A diferència d’altres científics del seu temps, Ferran apostava per la utilització directa de microorganismes atenuats en l’elaboració de vacunes, una tècnica que anticipava mètodes que més tard esdevindrien estàndard. A finals del segle XIX, la taxa de mortalitat per còlera a zones vacunades per Ferran va baixar del 50% al 10%. Tot i que la seva vacuna va obtenir resultats notables i va salvar milers de vides, va generar polèmica i va ser controvertida en el moment de la seva aplicació.
La ciència no ha de témer els errors,
sinó la manca de voluntat per corregir-los
— Jaume Ferran i Clua
Ferran va treballar també en la lluita contra la tuberculosi, el tifus i altres epidèmies, desenvolupant tècniques d’immunització i diagnòstic molt avançades per al seu temps. Va destacar pels seus estudis sobre la transmissió de malalties infeccioses, especialment a partir del contacte entre persones i l’aigua contaminada. Fou un ferm defensor de les polítiques públiques de salut preventiva i va posar les bases de la bacteriologia aplicada a la salut pública. A més, va impulsar el desenvolupament dels laboratoris d’higiene urbana i va col·laborar en la modernització sanitària de diverses ciutats. A Barcelona, el seu treball va ser fonamental per establir mecanismes d’alerta i resposta ràpida davant les epidèmies.
Ferran entenia la ciència com una eina de transformació social, i va dedicar bona part de la seva vida a la docència i la divulgació. Va mantenir una actitud independent, sovint crítica amb les autoritats sanitàries, i malgrat els conflictes amb sectors oficials de la medicina espanyola, va ser una figura molt respectada i va rebre el reconeixement de científics internacionals com Pasteur. Va morir l’any 1929, deixant un llegat científic de gran rellevància. El seu pensament continua inspirant el sector de la salut pública.
