Nexus I i II
La Universitat Politècnica de Catalunya es va fundar oficialment l’any 1971, a partir de la fusió d’escoles tècniques superiors històriques, com l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1851), l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1875) i altres centres tecnològics i científics de gran tradició. L’objectiu era integrar en una sola institució la formació superior en enginyeria, arquitectura i ciències aplicades, per donar resposta a les demandes de la societat industrial i tecnològica catalana.
Al llarg de les dècades, la UPC ha crescut fins a esdevenir una universitat capdavantera en l’àmbit tecnològic a escala europea. Amb seu principal a Barcelona, disposa de diversos campus repartits per Catalunya —Terrassa, Manresa, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, entre altres—, oferint formació especialitzada i vinculació territorial. La seva història està marcada pel compromís amb la recerca aplicada i la col·laboració amb el sector productiu. A més, ha estat un actor clau en la transformació digital, la internacionalització de l’ensenyament superior i l’impuls de la transferència tecnològica, posicionant-se com a referent en innovació i coneixement tècnic, i contribuint activament al progrés de la societat.
Any de fundació: 1971
Equipaments: 18 centres docents
Oferta formativa: 67 estudis de grau i 96 programes de màster
Alumnes: 25.289 estudiants de grau i 3.666 titulats de grau
.jpg "Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona")
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona
La UPC destaca per la seva recerca puntera en àmbits com l’enginyeria industrial, civil, informàtica, aeroespacial, de telecomunicacions, arquitectura, matemàtiques aplicades i sostenibilitat, amb un fort enfocament en la transferència de tecnologia a l’empresa i la indústria. Àrees emergents com la intel·ligència artificial, la robòtica, la computació quàntica, l’energia renovable, les smart cities o la mobilitat sostenible són línies prioritàries. Compta amb 18 centres docents i múltiples laboratoris especialitzats. Algunes institucions destacades són el Centre Nacional de Supercomputació o el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes. També lidera projectes de recerca Horizon Europe i participa activament en xarxes internacionals.
Personal docent i investigador: 3.677 membres
Tesis doctorals: 318 (curs 2023/24)
Publicacions científiques: 2.308 (curs 2023/24)
La UPC ha contribuït de manera decisiva al desenvolupament tecnològic i científic de Catalunya i del món. En enginyeria civil i estructural, ha liderat projectes d’infraestructura intel·ligent i monitoratge de ponts, túnels i edificis. En arquitectura, ha tingut un paper fonamental en la recerca sobre edificis sostenibles i urbanisme resilient. També s'han generat nombroses patents i spin-offs en àrees com la robòtica, la salut digital, la visió per computador i la mobilitat elèctrica. En l’àmbit de la supercomputació, el BSC i el seu súper-ordinador MareNostrum han situat Barcelona en el mapa mundial de la computació d’alt rendiment, col·laborant amb agències com la NASA o el CERN.
A nivell educatiu, la UPC ha format generacions d’enginyers, arquitectes i científics que ocupen llocs de responsabilitat en empreses, administracions i centres de recerca. També ha impulsat iniciatives per fomentar vocacions STEM entre joves i dones, amb programes com el DonaTIC o el mSchools. Gràcies a la seva capacitat per generar coneixement aplicat, col·laborar amb la indústria i promoure l’emprenedoria, la institució ha estat clau en la transformació del teixit productiu català i en la consolidació d’un model econòmic basat en la innovació. A més, promou la interdisciplinarietat i la col·laboració entre escoles tècniques i altres institucions, incloent-hi aliances amb universitats internacionals. Tot aquest valor afegit converteix la UPC en en un pol d’atracció de talent científic i tecnològic, un actor fonamental en la consolidació de Barcelona com a ciutat del coneixement.
Campus Nord de la UPC
