L'Escola del Bosc
Rosa Sensat i Vilà (El Masnou, 1873– Barcelona, 1961) va ser una figura central en la modernització de l’educació a Catalunya. Era filla de Jaume Sensat i Maristany, capità de vaixell que va morir quan ella tenia nou anys, i de Josepa Vilà i Riera. Ella, la seva mare i la seva àvia van subsistir fent brodats i puntes. Als deu anys, va començar a preparar-se per a l'examen d'ingrés a l'Escola Normal, i als dotze, marxà cap a Barcelona per estudiar magisteri. Es va especialitzar a França i Suïssa, on va assimilar el mètode Montessori, les teories de Decroly i Dewey, i altres innovacions pedagògiques europes. A la tornada, va exercir com a mestra i va introduir aquests enfocaments progressistes al sistema educatiu català.
" Només una escola connectada amb la natura pot formar persones lliures
— Rosa Sensat
Desenvolupà una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans. Sensat va explorar formes innovadores d’ensenyament basades en l’observació directa dels infants, el joc i la interdisciplinarietat. Va introduir l’aprenentatge actiu, mitjançant projectes pràctics, debats, treball en grup i materials manipulatius. Aquest canvi metodològic va transformar la docència, passant d’un model memorístic a un enfocament experiencial, on el professor facilitador catalitza l’aprenentatge dels alumnes.
Sensat va defensar sempre que l’educació s’ha de basar en el respecte, la creativitat i l’autoestima dels infants, i va dedicar la seva vida a dignificar la figura del professorat, elevant l’estatus del mestre com a motor de canvi cívic i cultural. Sensat era coneguda per descriure el mestre com un “artesà de la ment”, una metàfora de la seva visió de l’educació com un ofici creatiu i humanitzador. La Guerra Civil i la dictadura franquista van frenar l’expansió dels seus models pedagògics, però malgrat les dificultats polítiques, va mantenir una xarxa informal de mestres compromesos.
" El 98% de les escoles públiques catalanes
han aplicat algun principi del seu model pedagògic
— Departament d’Educació de la Generalitat
Després de la seva mort, el 1965, un grup d’antics alumnes va crear l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que ha continuat i ampliat el seu llegat fins avui, organitzant cursos, jornades i reformes pedagògiques. Els materials i publicacions desenvolupats per l’associació han influït en la política educativa, inclòs l’ús del català en l’ensenyament i la incorporació de valors democràtics en les escoles. Però el seu model també ha estat referència per a reformes escolars a la resta d'Espanya i a l'Amèrica Llatina, sent considerat un exemple paradigmàtic de pedagogia transformadora, integrada i centrada en l’alumnat.
