L'Escola del Bosc
Rosa Sensat i Vilà (El Masnou, 1873– Barcelona, 1961) va ser una figura central en la modernització de l’educació a Catalunya. Era filla de Jaume Sensat i Maristany, capità de vaixell que va morir quan ella tenia nou anys, i de Josepa Vilà i Riera. Ella, la seva mare i la seva àvia van subsistir fent brodats i puntes. Als deu anys va començar a preparar-se per a l'examen de l'ingrés a l'Escola Normal, i als dotze marxà cap a Barcelona per estudiar magisteri. Es va especialitzar a França i Suïssa, on va assimilar el mètode Montessori, les teories de Decroly i Dewey, i altres innovacions pedagògiques europes. A la tornada, va exercir com a mestra i va introduir aquests enfocaments progressistes al sistema educatiu català.
Desenvolupà una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans. Sensat va explorar formes innovadores d’ensenyament basades en l’observació directa dels infants, el joc i la interdisciplinarietat. Va introduir l’aprenentatge actiu, mitjançant projectes pràctics, debats, treball en grup i materials manipulatius. Aquest canvi metodològic va transformar la docència, passant d’un model memorístic a un enfocament experiencial, on el professor facilitador catalitza l’aprenentatge dels alumnes.
“L’educació no consisteix a omplir un càntir, sinó a encendre un foc
“Només una escola connectada amb la natura pot formar persones lliures
— Rosa Sensat
Sensat va defensar sempre que l’educació s’ha de basar en el respecte, la creativitat i l’autoestima dels infants, i va dedicar la seva vida a dignificar la figura del professorat, elevant l’estatus del mestre com a motor de canvi cívic i cultural. Sensat era coneguda per descriure el mestre com un “artesà de la ment”, una metàfora de la seva visió de l’educació com un ofici creatiu i humanitzador. La Guerra Civil i la dictadura franquista van frenar l’expansió dels seus models pedagògics, però malgrat les dificultats polítiques, va mantenir una xarxa informal de mestres compromesos.
“L’educació és la gran arma pacífica per transformar el món
— Rosa Sensat
Després de la seva mort, el 1965, un grup d’antics alumnes va crear l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que ha continuat i ampliat el seu llegat fins avui, organitzant cursos, jornades i reformes pedagògiques. Els materials i publicacions desenvolupats per l’associació han influït en la política educativa, inclòs l’ús del català en l’ensenyament i la incorporació de valors democràtics en les escoles. Però el seu model també ha estat referència per a reformes escolars a la resta d'Espanya i a l'Amèrica Llatina, sent considerat un exemple paradigmàtic de pedagogia transformadora, integrada i centrada en l’alumnat.
El 98% de les escoles públiques catalanes
han aplicat algun principi del seu model pedagògic
— Departament d’Educació de la Generalitat
