Caterina Llull i Sabastida (1440–1502) va ser una barcelonina empresària i mecenes cultural, amb una trajectòria que la situa com a figura excepcional en la història econòmica i social de la ciutat. Nascuda en una família de mercaders benestants, es va casar amb Joan Sabastida, també comerciant, i va quedar vídua relativament jove. Aquesta situació, lluny de relegar-la a un paper secundari, li va permetre gestionar de manera autònoma els negocis familiars, amb un grau de llibertat inusual per a una dona del seu temps.
Llull va consolidar una important xarxa comercial entre Barcelona, Nàpols i altres ports mediterranis, orientada sobretot al comerç de teixits, cereals i productes de luxe. La seva habilitat financera la va convertir en una de les principals inversores de l’època, demostrant gran capacitat de gestió en un entorn dominat pels homes. A més, va exercir un paper destacat com a mecenes i protectora cultural: va finançar institucions religioses i artístiques, deixant testimoni del seu compromís amb la vida pública i cultural barcelonina. La figura de Caterina Llull ha passat a la història com la primera dona emprenedora d'Espanya.
A Catalunya, el 20 % de les startups tenen dones en els equips fundadors;
aquest percentatge supera la mitjana europea del 17 %
— catalonia.com
L'accés de les dones a les oportunitats laborals ha experimentat una evolució significativa al llarg dels darrers segles. Els moviments feministes han jugat un paper essencial en desafiar els rols tradicionals, en vèncer les resistències socials i culturals, i en impulsar l'accés de les dones a sectors com la medicina, l'enginyeria, la política i altres sectors històricament dominats pels homes. En l'àmbit empresarial, cada vegada hi ha més figures femenines disposades a iniciar i gestionar els seus propis negocis; el percentatge d'empreses creades per dones s'incrementa gradualment.
El 42 % de les persones emprenedores de la ciutat són dones
— Ajuntament de Barcelona (2022)
Barcelona ha registrat avenços clars en la participació de dones en l'àmbit de l'emprenedoria. Segons l’Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament, el 2022, el 42 % de les persones emprenedores de la ciutat eren dones —17.175 dones sobre 40.875 emprenedors totals—, una xifra dos punts superior respecte l’any anterior. Les dades mostren que les polítiques públiques i els programes de suport estan aconseguint trencar barreres. En l’ecosistema europeu, les empreses fundades íntegrament per dones representen aproximadament un 8 % del total, però creixen a un ritme més gran que les fundades per equips mixtes o masculins. A Catalunya, prop del 19,6 % de les startups tenen dones en els seus equips fundadors. Aquest percentatge és el segon més alt de la UE, i supera el de ciutats com Estocolm, Amsterdam, París o Dublín. La mitjana europea és del 17 %.
Tot i els avenços, moltes dones encara enfronten discriminacions al lloc de treball en forma de biaixos en la contractació, en el salari, en la promoció o en l'assignació de tasques. Hi ha una tendència evident cap a la segregació ocupacional. Les treballadores es concentren en sectors i rols menys valorats i remunerats, com la infermeria o l'educació. En molts casos, els estereotips i les pràctiques discriminatòries limiten les oportunitats i la promoció de les dones en els camps tradicionalment masculins. En l'àmbit empresarial, a escala mundial, només ocupen el 20% dels llocs en els consells d'administració de les principals institucions financeres, i menys del 10% de les empreses emergents d'alta tecnologia són fundades per dones, cosa que mostra una bretxa significativa en sectors tecnològicament avançats. En les darreres dècades, la desigualtat salarial entre homes i dones s'ha reduït, però encara existeix una bretxa significativa en molts països i sectors. A escala mundial, les dones guanyen un 23% menys que els homes per fer la mateixa feina.
A la Unió Europea, la bretxa salarial de gènere és del 14,1%
— Organització Internacional del Treball
En l'àmbit de l'emprenedoria, persisteixen debilitats estructurals que limiten la igualtat efectiva. Les dones amb la inquietud d'emprendre s'enfronten a prejudicis i estereotips importants, per exemple, a l'hora d'obtenir finançament o crèdit, ja que els inversors solen mostrar menys confiança en els projectes amb lideratges femenins. Sovint, les dones emprenedores reporten dificultats per mantenir els seus negocis a llarg termini a causa de limitacions com l'accés als mercats o a les xarxes empresarials. L'equilibri entre les responsabilitats laborals i familiars també és un factor limitant significatiu. Aquestes, entre moltes altres, són algunes de les raons que expliquen que les empreses dirigides per dones tinguin taxes de supervivència més baixes en comparació de les dirigides per homes.
Les polítiques destinades a fomentar la diversitat i abordar les disparitats de gènere en l'àmbit empresarial són fonamentals per potenciar encara més les dones en l'ecosistema emprenedor. La majoria dels sectors emprenedors femenins són del sector terciari (serveis). Un primer repte és augmentar la presència de dones en sectors d’alta innovació —tecnologia, biotech, ciències de la vida...— on actualment, la participació és molt inferior. Un altre repte és millorar l’accés al finançament. També és vital consolidar la compatibilitat entre la feina i les responsabilitats domèstiques, amb mesures de conciliació —guarderies, horaris flexibles, permisos igualitaris— perquè la dedicació a un projecte empreserial sigui viable.
També s’ha de reforçar la visibilitat i reconeixement de les emprenedores per reduir estereotips i inspirar futures generacions de dones a emprendre. La desconstrucció d'estereotips, la promoció d'entorns laborals inclusius o l'accés equitatiu de les dones a les oportunitats laborals no són només qüestions de justícia social, sinó també ingredients necessaris per al creixement econòmic i el desenvolupament sostenible de les societats en conjunt.
