Barcelona va donar forma internacional a una idea que avui sembla gairebé evident: la ciutat també educa. Del 26 al 30 de novembre de 1990 s’hi va celebrar el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Hi van participar representants de ciutats i institucions de diferents països, així com especialistes de l’educació, la cultura i l’urbanisme. Entre els ponents hi havia representants de la UNESCO i del Consell d’Europa.
El congrés va culminar amb l’aprovació de la Carta de Ciutats Educadores, la Declaració de Barcelona de 1990, que establia els principis d’una nova manera d’entendre les polítiques urbanes. La ciutat deixava de ser simplement l’escenari on té lloc l’educació per assumir-ne també una funció activa. La Carta ha estat posteriorment revisada per adaptar-la als nous reptes socials.
Una ciutat educadora és aquella que entén que educar no és només responsabilitat de l’escola o de la família. Carrers, places, biblioteques, museus, equipaments esportius, associacions, transports i espais públics poden generar aprenentatges i afavorir la convivència. El concepte integra l’educació formal, no formal i informal i implica administracions, entitats, empreses i ciutadania.
Aquesta perspectiva també amplia l’educació més enllà de la infància: es tracta d’oferir oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida i de garantir-les en condicions d’igualtat. La Carta defensa, de fet, el dret a la ciutat educadora i vincula educació, cultura, participació, inclusió, qualitat de vida i cohesió social. (edcities.org)
Barcelona ha desenvolupat aquesta idea a través de nombroses polítiques i projectes. Actualment, l’Ajuntament destina més de 200 milions d’euros anuals a l’educació, aproximadament el 7% del pressupost municipal. Des de 2015 s’han creat 48 nous centres educatius públics, amb més de 8.500 noves places. El concepte també es concreta en l'espai públic. Més de 80 patis d’escoles bressol, escoles i instituts s’obren a la ciutadania durant els caps de setmana, mentre que una de cada quatre escoles desenvolupa activitats educatives a l’aire lliure en parcs, places o carrers. El programa Transformem els patis havia arribat a 74 centres i més de 24.000 alumnes durant el curs 2023-2024. La dimensió educativa també es manifesta en la cultura: Barcelona ofereix 5.000 activitats educatives gratuïtes a través d’entitats culturals i ha impulsat més de 25 programes que connecten escoles, artistes i equipaments culturals.
Però una ciutat educadora també ha de combatre les desigualtats. Entre 2020-2021 i 2023-2024, l’índex de dissimilitud —que mesura la segregació escolar— va baixar de 0,49 a 0,39 a infantil i primària, i de 0,44 a 0,34 a secundària. Les dades mostren, però, que encara persisteix una forta relació entre les condicions socioeconòmiques dels barris i els resultats educatius.
Així, Barcelona ciutat educadora no és només una xarxa d’escoles: és una manera d’entendre la ciutat com un espai permanent d’aprenentatge, participació i convivència.
