Dolors Aleu i Riera va néixer el 3 d’abril de 1857 a Barcelona. Va ser filla única i va ser educada per professors particulars, tot i que més tard va cursar batxillerat en un institut de la ciutat. El setembre de 1874 va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va completar els estudis en 1879, però no se li va autoritzar a presentar-se a l’examen de llicenciatura fins al juny de 1882. En aquest examen va obtenir excel·lents qualificacions en totes les assignatures, i es va convertir en la primera dona d'Espanya llicenciada en Medicina i Cirurgia. El 6 d’octubre de 1882 va defensar la seva tesi doctoral titulada "De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer", i poc després va rebre el doctorat.
Es va especialitzar en ginecologia i pediatria, i va exercir com a metgessa durant uns 25 anys a Barcelona, amb consultori propi a la Rambla de Catalunya, atenent pacients de diferents classes socials. També va dedicar part del seu treball professional a l’atenció gratuita de dones i infants vulnerables, com les de la Casa de la Caritat de Barcelona.
En los pocos meses que llevo de práctica he visitado enfermas que hacía más de seis años que sufrían una dolencia y que me declararon que hubieran dejado que pasaran muchos más si no hubieran tenido ocasión de consultar con una señora...
— Dolors Aleu i Riera
Aleu va combinar la pràctica de la medicina amb la docència i la divulgació; va fundar juntament amb Clotilde Cerdà Bosch, l’Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer (1885), on impartia classes d’higiene domèstica. A més, la seva tesi i altres escrits van tractar críticament temes com l’educació de les dones, la moral higiènica i el perjudici que generava l’ús del corset per raons estètiques. En els seus escrits sobre salut, va tractar tabús com les malalties de transmissió sexual, advertint-les als fills malgrat l’“educació moral i cristiana”. Va ser la primera dona admesa a la Société Française d’Hygiène.
Pel que fa a la vida personal, es va casar el 1883 amb Camilo Cuyás Martí; van tenir dos fills, Joan i Camil. El fill menor va morir de tuberculosi als 21 anys, i es creu que aquesta tragèdia va afectar Dolors fins a la seva mort, el 19 de febrer de 1913, a Barcelona, als 55 anys.
Martina Castells Ballespí (Lleida, 1852- Reus, 1884). Filla de Martí Castells i de Luisa Ballespí. El seu pare, el seu avi i tres dels seus germans també van ser metges. Després de cursar el batxillerat en un Institut de Lleida, el setembre del 1877 va iniciar els estudis de Medicina a Barcelona, que va concloure en quatre cursos. El 20 de juny de 1881, va sol·licitar els permisos per examinar-se de la llicenciatura, cosa que li va ser concedida el 4 d'abril de 1882, al mateix temps que a Dolors Aleu. L'examen va tenir lloc els dies 10 i 25 d'abril del mateix any, i el va superar amb èxit. El mateix any va cursar a Madrid el doctorat, i en un acte acadèmic celebrat el 9 d'octubre de 1882, en què va intervenir el doctor José de Letamendi, va defensar la tesi Educació física, moral i intel·lectual que s'ha de donar a la dona perquè aquesta contribueixi en grau màxim a la perfecció i a la de la humanitat, en la qual advocava per l'equiparació de drets per a les dones.
Va ser la segona dona doctora en Medicina d'Espanya, després de Dolors Aleu, que havia llegit la tesi tres dies abans. Tot just va poder exercir la seva carrera ja que, després de contraure matrimoni amb el doctor Constantí, metge militar a l'Institut Pere Mata de Reus, va morir als trenta-dos anys com a conseqüència de les complicacions sorgides durant el seu primer embaràs.
