Nascut a Figueres el 28 de setembre de 1819, Narcís Monturiol i Estarriol va estudiar Dret a Barcelona, però va desenvolupar una trajectòria multidisciplinària com a inventor autodidacta, impressor polític, activista republicà i humanista. Cansat de la perillositat de la pesca de corall, va concebre el projecte del submarí científic, fundant el 1857 la societat “Monturiol, Font, Altadill y Cia”. Va inventar el primer submarí amb propulsió autònoma no militar del món, l’Ictineo I, provat amb èxit el 1859 a Barcelona. El projecte es va finançar amb una subscripció popular, fet inèdit en aquell temps.
Anys després, el seu Ictineo II (1864) era tan avançat que incorporava propulsió amb combustible, cinquanta anys abans que ho fessin els submarins moderns. La capacitat d'immersió era de 28 metres i podia operar durant 7 hores seguides. Tot i l’impacte innovador, els problemes econòmics van comportar la fallida de l'empresa el 1867. Monturiol va morir el 6 de setembre de 1885, en la més absoluta pobresa. L’any 1891 es va publicar pòstumament el seu Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua.
L’Ictineo II és considerat un dels submarins més avançats del segle XIX
— Museu Marítim de Barcelona
Monturiol va ser precursor de la navegació submarina amb vessant civil i humanitari. Les seves innovacions en hermetisme, seguretat, ventilació i propulsió submarina són precedents de la tecnologia actual, i van inspirar directament escriptors com Jules Verne en Vint mil llegües de viatge submarí. A més, va idear diversos invents complementaris: des d’adhesius, sabons, eines agrícoles i dissenys industrials, integrant tecnologia i responsabilitat social.
Monturiol era també editor, humanista i comunista utòpic; va fundar la revista "La Fraternitat", i defensava el feminisme i la llibertat sexual. En l’àmbit polític, va difondre idees igualitàries, comunistes i feministes, utilitzant premsa pròpia per promoure el pensament modernista republicà.
La humanitat avança quan la ciència es posa al servei de l’home
L’invent no és fruit de l’egoisme, sinó del desig de fer un món més just
(Extractes de correspondència, manifestos i publicacions)
Monturiol va ser un referent cultural; el seu ideal combina humanisme, ciència i ética, i representa un model precursor de la tecnologia al servei de la societat. En homenatge, hi ha monuments seus a la Diagonal de Barcelona i a Figueres, i rèpliques dels Ictíneos al Museu Marítim i al port vell. El ministeri de Defensa ha anomenat quatre submarins amb el seu nom, i des de 1982, la Generalitat atorga el Premi Narcís Monturiol per reconèixer mèrits científics i tecnològics, mostres totes elles de les aportacions significatives del personatge en l'àmbit del coneixement.
